La Vall d'Albaida

País Valencià

L'especulació alimentària.

Produït per Weed - Subtitulat per Araceli Fernández per a AttacTV

L’especulació dels aliments està principalment arrelada en els mercats de derivats dels productes bàsics. Aquestes activitats poden ser molt perilloses per a l'agricultura actual i futura.

Resum i traducció

Estadístiques i dades

En 2007 i 2008, va haver nous repunts de fam mundial. Va haver revoltes en més de 30 països. 115 milions de persones es sumaren a la pobressa extrema causada per la pujada en els preus dels aliments.

 

Entre 2006 i 2008 es va registrar un increment del 71% en els preus d’aliments bàsics. Això va significar l’augment del 126% per a l’arròs i altres cereals. Després, els preus van caure, però a principis de 2011 ja havia arribat als preus del 2008.

 

Mentres que una llar industrialitzada gasta un 10-20% en menjar, en països menys desenvolupats, suposa el 60-80%. Amb un increment del 70% dels preus comportaria un increment del 10% en països industrialitzats, contrastant-se amb el 50% en les llars en vies de desenvolupament.

 

En EUA, la proporció entre productor, consumidor i distribuidor involucrats en contractes de futurs va baixar del 39% del any 2000 al 15% a principis de 2008.

Explicació amb exemple

Les raons per a les pujades són: increment en la demanda, caiguda del dòlar, abandonament de l’agricultura, restriccions a l’exportació en països exportadors clau, producció de biocombustibles, alts preus de combustibles i fertilitzants i males collites. Però els pics extremadament alts no s’expliquen únicament amb aquetes raons. Hi ha un altre factor més potent, l’augment especulatiu sobre els productes bàsics.

 

Per a facilitar el comerç en el mercat de futurs surten els intermediaris. Contacten amb l’agricultor i l’ofereixen absorbir les seues pèrdues. No obstant, si el preu puja, s’embutxaquen les ganàncies. L’intermediari cobra una tarifa a l’agricultor per el seus riscos. Li ofereix el mateix negoci al moliner. Això incrementa lleugerament el preu de la matèria, però tant l’agricultor com el moliner eviten el risc.

 

Altres especuladors s’associen amb aquest últim que distribueixen i multipliquen els riscos i les oportunitats dels contrats originals amb més futurs i altres mecanismes dels mercats financers.

 

Durant molt de temps va haver pocs especuladors en els mercats alimentaris, no obstant, la situació ha canviat radicalment. Per exemple en EUA, als Bancs se’ls ha permès cada vegada més comerciar en el Mercat de Futurs. Això ha estat degut al col·lapse dels mercats inmobiliaris. Aquest nou tipus d’especulació juga un paper important en l’Europa actual.

Conclusions

A causa de l’augment d’especulació els productes alimentaris deixen de tindre valor utilitari convertint-se en una inversió financera. Els preus es veuen vada volta més afectats per les influències del mercat financer i s’ignora les necessitats de les persones, agricultors o comerços.

 

L’especulació financera, cada vegada més forta, amenaça amb crear bombolles. Per aquest raó, necessitem lleis més estrictes, reglaments bursàtils més forts per posar límit al preu, a la posició dels especuladors i aconseguir una major transparència.

 

Ajuda’ns a tenir cura de que els especuladors no obtinguen beneficis.

 

ATTAC.TV on Vimeo

Especulación alimentaria / Food speculation  - by ATTAC.TV